• Formatge de Tura

    Si el terme llatí “caseus”, -que utilitzaven els romans per designar a “un aliment obtingut per coagulació de la llet”-, ha donat lloc a paraules com queso, cheese, kaas, käse,.., l’etimologia completa del terme ens portaria a “caseus formaticus”, fent referència a l’element o motlle que donava la forma (“formos”). Curiosament, en moltes llengües llatines de la conca mediterrània, aquest segon terme “formaticus”, vinculat a la forma del formatge, ha acabat sent el que ha donat lloc a paraules com: formatge, fromage o formaggio. Pot ser que sigui degut a la importància que l’estètica ha tingut sempre per els que vivim a la vora del mar mediterrani. En qualsevol cas, en el mon dels formatges, qualsevol elaborador sap que la forma es determinant per a reconèixer i identificar un formatge a primera vista.

    Aquesta introducció serveix per a explicar la història del formatge de tura i del seu singular motlle que l’ACREFA va dissenyar, registrar i patentar a finals de la dècada dels vuitanta. Es tracta d’una forma a reivindicar per identificar a un formatge català de pasta premsada i no cuita, de llet de vaca, cabra o ovella; tendre, semi, o curat, i amb una forma cilíndrica molt singular: amb la part de dalt i de baix tallada, amb dos troncocònics units.